Osteopatia
Reequilibra i tracta el cos globalment.
L’osteopatia és una forma de medicina integral que veu el cos com una unitat funcional. Una disciplina científica que es basa en l’anatomia, la fisiologia i la biomecànica. Els seu objectiu: evitar malalties. El novembre de 2010 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va determinar la necessitat d’integrar la medicina tradicional amb l’osteopatia (enguany definida com a medicina alternativa).
Unifica la medicina acadèmica o convencional i la medicina naturista, d’aquí que sigui tan efectiva perquè fusiona ciència amb la teràpia holística. No actua sola, doncs pot fer-ho en combinació amb altres mètodes curatius.
Es basa en un estudi minuciós de la causa que provoca dolor o restricció de mobilitat en l’organisme, i posteriorment realitza el tractament habitualment amb maniobres analítiques o globals per restablir l’equilibri homeostàtic i saludable del cos.
Especialitats d'osteopatia que es treballen a SOMA
Osteopatia Pediàtrica
A SOMA treballem amb tècniques manuals molt suaus anomenades d’escolta que ens permeten sentir, a través de les mans, tot allò que succeeix en el cos del nadó (les restriccions dels teixits). Les tècniques d’inducció que s’apliquen a nadons i nens els retornen la bona qualitat al teixit i l’equilibri fisiològic a nadons i nens.
Treballem en patologies fruit de parts difícils, parts de natges o podàlics, cesàries, parts instrumentats (fòrceps, ventoses…), nadons prematurs, embarassos de bessons, asimetries facials o deformacions del cap, torticoli congènita, còlics o problemes digestius, insomni o hipersòmnia, problemes respiratoris: bronquitis de repetició, asma, broncospasmes, irritabilitat o plor continu, nadó molt actiu o molt inactiu, esquema corporal asimètric amb patró postural repetitiu al mateix costat, trastorns de la concentració, dificultat per a l’aprenentatge, trastorns del llenguatge, hiperactivitat, irritabilitat, agressivitat, trastorns motors, posturals o de la marxa, dolors musculars i articulars, problemes visuals, problemes de dentició, reequilibrament i valoració prèvia a l’ortodòncia.
Quan acudir al l’osteòpata pediàtric? El tractament es pot fer a qualsevol edat, però és més efectiu als primers sis mesos.
Osteopatia uro-ginecològica i obstetrícia
A partir del període anomenat puerperi (quarantena), s’aconsella normalitzar les transformacions corporals. Inicialment amb l’osteopatia postpart s’ofereix la possibilitat d’ajustar la postura a la nova situació corporal, integrar activament el nou esquema corporal, cuidar la higiene postural, reequilibrar la pelvis i la musculatura del perineu, ja que són estructures que han estat patint l’augment de pressions durant l’embaràs i la distensió durant el part.
Osteopatia prepart i postpart
Osteopatia crani-sacral
A la nostra consulta ens basem en la teoria de què moltes malalties esdevenen fruit de la pèrdua d’integritat estructural i, al mateix temps, valorem en primer terme el mecanisme respiratori primari al temps fem una observació acurada dels moviments del cervell, medul·la espinal, meninges, líquid cefaloraquidi, i els ossos del craniosacre i pelvis.
Un cop feta la diagnosi, reequilibrem l’estructura corporal per aconseguir que el cos assumeixi els canvis necessaris per a la seva cura.
Osteopatia visceral
La nostra valoració passa per una entrevista acurada del com, a on, quan i perquè sumada als antecedents personals i l’evolució del dolor. A partir d’aquí realitzem una exploració i un diagnòstic diferencial osteopàtic per realitzar un tractament diana.
El moviment visceral és produït per la influència del diafragma, el moviment intrínsec de cada òrgan visceral d’origen embrionari i la mobilitat o peristaltisme intestinal. A SOMA utilitzem la relació que els òrgans viscerals tenen amb la resta del cos per gaudir de majors possibilitats de tractament davant d’un dolor que sovint les tècniques comunes musculoesquelètiques no arriben a resoldre.
Osteopatia crani-mandibular
L’articulació temporo mandibular (ATM) és la que uneix la mandíbula amb el crani (través de l’os temporal) i és fonamental en la parla, la masticació i la deglució. Aquesta és una articulació complexa ja que tenim dues ATM (dreta i esquerra) que treballen simultàniament en cada moviment que realitza la mandíbula.
La disfunció temporo mandibular és una alteració dels elements (dents, genives, mandíbula, maxil·lar, articulació temporo mandibular i músculs) que componen el sistema masticatori, , la qual cosa trenca l’equilibri i obliga els altres a adaptar-se al canvi. L’articulació es compon de fossa i eminència del temporal, còndil mandibular i disc articular. Quan el disc articular no es troba en la posició correcta, aquesta articulació no funciona amb normalitat i i afecta els músculs i estructures relacionats amb ella generant tensió, inflamació i inclús dolor. Es tracta d’un trastorn multifactorial, per la qual cosa sempre s’han d’individualitzar les causes i personalitzar el tractament.
Les causes de la disfunció temporo mandibular són:
Mala oclusió (defecte en l’alineació de les dents i queixals), bruxisme (hàbit de prémer les dents per alliberar tensions emocionals), tractaments dentals (que afecten a la posició correcta de l’articulació i que provoquen tensions (ortodòncia, fèrules de descàrrega mal confeccionades…), estrès, ansietat, depressió, tensió emocional, contractura muscular, hàbits posturals.
Símptomes:
Tot i que hi ha casos en què els símptomes poden no manifestar-se, hi ha una sèrie de signes que poden fer sospitar de la seva existència: clics a l’obrir i tancar la boca, desgast de les dents i queixals, tensió muscular a la zona, cefalees (mal de cap), i despertar amb dolor a la mandíbula.
I en els casos més greus: dolor irradiat a l’oïda, ull o coll, rigidesa de l’articulació amb dificultat o pèrdua de mobilitat, canvis en l’alineació de les dents, clics dolorosos, acúfens o tinnitus, problemes funcionals als músculs, bruxisme (cercle viciós), vertigen, pèrdua auditiva, falta de sensibilitat a la cara, alteració de la vista i neuràlgia del trigemin.
Valoració:
En molts casos és necessària una simultània valoració odontològica per assegurar l’èxit del tractament (ja que, com hem dit anteriorment, es tracta d’un trastorn multifactorial i es necessita una valoració i un tractament multi i interdisciplinari).
De la mateixa manera, el tractament comprèn diverses tècniques i mètodes, ja que es pot trobar alterada la postura, les columna vertebral, les meninges formen el complex craniosacre. Es tracta d’un treball, en ocasions llarg, que pot acompanyar els tractaments dentals i servir de manteniment per evitar problemes o alteracions més greus.